El meu nom és Francisco Javier, vaig nàixer el 3 de decembre de 1986 en Valencia (Espanya). Des de que vaig nàixer i fins l'estiu de 2008 vaig viure en un poblet al costat de la ciutat que se diu Mislata; ara vaig mudar-me de poble pero continue vivint en la mateixa província. Fins que vaig complir els 16 anys vaig estudiar en el colege Sagrado Corazón. Al deixar els estudis vaig treballar en diversos treballs d'aprenent. Poguera remarcar una llanterneria i després una fàbrica de instruments musicals. Posteriorment vaig reprendre los estudis realisant tots els cursos que van ser-me possible relacionats en la informàtica. També m'apuntí a la autoescola i vaig traure'm el carnet de conduir de classe A i B (motocicletes i turismes). Actualment treballe (com se pot, gràcies a la crisis) i intente guanyar-me la vida com a dissenyador web especialisat en el CMS WordPress i traent alguns diners extra donant classes particulars. Per cert, si estàs interessat posat en contacte en mi. :-)

Vaig començar en açò d’Internet sobre l'any 2000. Al principi crec que lo que tot lo món: descobrir un poc tot açò, buscar informació, ficar-me en chats a parlar en la gent, el MSN Messenger, etc. Vaig començar a ficar-me dins d'Internet, plenament, allà per l'any 2003; junt en uns amics comencem a formar proyectes en la ret, que per un motiu o atre, mai van arribar a quallar. Potser la falta d'experiència i joventut de tots els socis tingueren algo que vore. Va ser sobre finals de Novembre de 2004 quan vaig decidir tindre la meua pròpia pàgina web, i tindre presència en esta gran ret de rets. Per aquell temps no sabia res sobre lo món de les pàgines web, i en tot i això, vaig crear el meu primer weblog. Va Estar estajat fins fa ben poc (Maig de 2007) als servidors de Geanostrum, un chicotet proyecte que tenia junt en atres socis. Actualment, aquell weblog no està en us ya per motius personals varis, que tampoc venen molt a conte citar ací. Encara que una "expansió" d'aquell weblog ho podeu trobar en un subdirectori dins d'esta mateixa pàgina. A part de tot açò, també he tingut un fotolog, abandonat ya, on cada dia posava una foto distinta, a forma de caça-image. No descarte obrir-lo de nou, en un futur, pero per ara seguirà així; lo que sí mantinc ara és un conte en la gran coneguda galeria fotogràfica Flickr.

Mantinc unes quantes pàgines diferents a esta, diferents a les citades anteriorment, i on escric dels temes que m'abellixen a cada moment, sense tallar-me per res ni per cap persona. Si voleu saber més d'elles feu clic en la secció de Pàgines per a vore les seues respectives adreces i un resum dels últims titulars publicats.

Com tots els jovens, vaig començar en les dos rodes als catorze anys. Un temps abans vaig estar interessant-me ya per les motos, pero sense idea de comprar-me cap. Es pot dir que esta afició me ve heretada del meu pare. Ell des de ben menut està damunt d'una moto, i suponc que de tant vore'l se'm va anar passant l'afició. Ara en ocasions fins a l’agarre més que ell.

La meua primera moto va ser una Yamaha Aerox de 49c. c., que crec que en l'actualitat ya no es fabrica. Al principi suponc que com la majoria: encàrrecs pel centre i voltes curtes suponc que per "por" a eixir en ella a carretera. Poc a poc anava soltant-me més i cada vegada les voltes anaven sent més llargues. Al pas del temps anava "acostant-me" a localitats de la província, i cada vegada allunant-me més a comunitats limítrofes (Castelló o Alacant). Òbviament, estos viages es feen interminables, i me vea en la necessitat d'aumentar de cilindrada si volia continuar en la moto (que volia, volia...).

Passats dos anys, quan tenia 16, les meues metes estaven més allà d'una moto de 49. No tenia pretensió alguna de comprar-me en un futur propenc un coche, pero sí anhelava tindre una moto un poc més potent de la qual en aquells dies tenia. Primer vaig anar traure'm el carnet A1 per a poder conduir motos de 125c. c. No recorde exactament el temps, pero crec que en poc més d'un mes (i un desembós considerable de diners) tenia tant la teòrica com la pràctica aprovada. Vaig Començar mirant-me la, per aquell temps tan venuda, Honda NSR 125 R. Una moto increible. El problema d'aquella moto és que m'agradava estèticament, i vore-la pel carrer a les atres persones... pero no dur-la yo. Yo pretenia anar en una moto cómoda, i normalment les deportives no ho són. Especialment puc parlar d'esta, i per a mi era molt incomoda. Després de descartar-la, vaig mirar la Honda Varadero 125: una gran moto en la qual per uns centímetros no podia fer peu en a terra, per lo que també va quedar descartada. Ya no sabia ni on mirar, les meues idees estaven més descontrolades que mai. Vaig Deixar passar un temps perquè estava molt indecís sobre quina moto comprar-me, fins que un dia anant en l'autobús el meu pare i yo varem vore parar al costat una Suzuki Burgman 400. Vaig quedar-me enamorat d'ella. Després de parlar un ratet, varem arribar a casa i varem mirar en una revista com era estèticament la seua germana menuda, la Suzuki Burgman 125. Òbviament no era com la que havia vist pel carrer, pero m'agradava també. Varem tornar a conversar un ratet, i després de debatre i estar repassant totes les motos de la revista, varem decidir que ell anava a comprar-se la que havíem vist pel carrer, i yo la germana menuda. I així va ser, al final em vaig quedar en la Suzuki Burgman 125. Un canvi increible d'una moto a atra. La sensació era similar a la d'anar en uns patins pel carrer, i que per el costat te passe un coche deportiu a una velocitat bastant elevada. En esta moto vaig obrir-me moltes més portes: podia anar per qualsevol tipo de carretera lliurement, circular més o menos a una velocitat normal com per a ficar-me per vies ràpides, etc. En esta moto vaig recórrer els pobles de la zona com qui baixa a comprar el pa pel matí.

Pot paréixer casualitat, i potser ho siga, pero després de dos anys més (als dihuit) i després d'haver passat uns mesos maravellosos en la meua màquina, me va entrar la idea de traure'm l'últim carnet i passar a "la moto definitiva". Veent-lo en l'experiència, crec que la moto definitiva no existix, i que hui duré una, i demà potser atra. No es tracta de voler mantindre sempre amb la mateixa, sino de passar-ho be el temps que et siga possible en la qual tingues, fins que pugues tindre atra. A lo que anem, que m'acabe enrollant. Va ser pensat i fet, me vaig traure el carnet A, el meu pare va donar d'entrada la meua moto per a traure's una per a ell, i a mi me va passar la seua. Per fi podia conduir la Suzuki Burgman 400 que aquell dia vaig vore damunt de l'autobús. El canvi es notava com del cel a la terra. Més encara que en el salt de la 49 a la 125. I ya no solament per la velocitat i força que tenia de més, sino també per la comoditat que la moto proporcionava. Tenia clar que era una de les motos més cómodes de la seua categoria, pero no era conscient de quant fins que la vaig poder provar ben provada.

En l'actualitat continue tenint esta moto. En ella vaig poder apuntar-me a un motoclub i fer un fum d'eixides de caps de semana. Fins i tot he pogut fer a l'agost de 2007 un viage de 4000 quilómetros per la part nort de la nostra península: una cosa que quan vaig començar en esta afició ni somiava que podria conseguir fer. Cada vegada he anat enganchant-me més a açò, i quasi és com una droga (això sí, ben sana).

Actualisació: el dissabte dia dotze de decembre (un perfecte cap d’any) vaig tindre un greu accident de moto en la meua vella Suzuki Burgman 400 i la donaren com a sinistre total; està ara mateixa en el desguaix. Espere pròximament poder tindre una nova... Ya vorem...

Com la fotografía és una part molt important en la meua vida cotidiana m’he permitit crear-li una pàgina pròpia a on, ademés, podràs vore alguns dels meus treballs. ¡Visítala!

¡Fet! El teu correu està enviat. Moltes gràcies.